Rocío i Parc Nacional Doñana

19 i 20 de maig de 2012

Com que des de Sanlúcar de Barrameda no haviem pogut visitar el Parc Nacional Doñana, ja que estaven de celebració vam decidir anar fins al poble del Rocio que és l'atre lloc on s'organitzen visites guiades al parc. Al ser un Parc Nacional, no està permesa l'entrada així que ens vam adreçar al centre de Recepció EL ACEBUCHE, de La Cooperativa Marismas del Rocio, que està uns kilometres passat el poble del Roció.

Aquesta Cooperativa va ser la primera empresa en fer visites al Parc i és l'ÚNICA  que pot entrar en el cor de Doñana i els seus 6 ecosistemes; Dunes, Platja, Vera, Bosc, Matorral i Marisma.

Us indiquem el lloc de sortida i la seva pàgina web:

CENTRO DE RECEPCIÓN "EL ACEBUCHE"
P.N. de Doñana A-483, Km, 37,5

http://www.donanavisitas.es/

La visita consta d' un recorregut de unos 80 km, i passa per tots els ecosistemas de Doñana. Dura aproximadament unes 4 horas i es pot gaudir dels contrastos que ofereix el parc i de la seva diversitat ecològica tan de flora com de fauna.
A nosaltres ens va agradar molt fer aquesta visita i vam apendre un munt de coses interessants. 
Cal dir també, que alguns camins del parc, són utilitzats per les cofradies que fan la Romeria cap el Roció, durant la celabració del Rocio, a aquestes cofradies si que se´ls permet l'entrada al parc, ja que es desplacen a peu, en cavall o en carros.
Us deixem algunes fotos...

Cartells indicadors en un dels camins de dins el Parc, que s'utilitza per la Romeria

Això és una casa dins el Parc Nacional, que està reservada per els Presidents i caps d'Estat... quin morro que tenen!!!!!



La sort ens acompanya i aquella setmana al petit poble de Rocio estan fent tots els preparatius, ja que el proper diumenge és quan celebren la festa i ja estan començant a arribar les primeres cofradies al poble per retre homenatge a la verge.
El poble és molt petit, els carres encara son de sorra per facilitar el pas dels cavalls i la majoria de cases pertanyen a les diferents cofradies d'arreu d'espanya i estan tancades durant tot l'any, només les utilitzen per aquesta celebració religiosa que té tants i tants seguidors.
La gent ve de tot arreu, Madrid, Sevilla, Mallorca, Les Palmas de Gran Canaria, etc.
Nosaltres no som creients, però ens ha agradat poder gaudir d'aquest ambient i ens hauria agradat poder estar en els dies culminants de la festa, però el nostre viatge continua, ja queden pocs dies per tornar cap a casa...
Vam passar la nit al càmping del Rocio, un lloc agradable i correcte.

Esglèsia de Nostra Senyora del Rocio

Chipiona... Sanlúcar de Barrameda i Arcos de la Frontera...

Avui és 18 de maig i la nostra intensió és anar fins a Sanlúcar de Barrameda, ja que és un dels pocs punts per on es pot accedir al Parc Nacional de Doñana a través del riu Guadalquivir... de camí decidim parar a la localitat de Chipiona,  que és un municipi turistic i famós per les seves platges riques en iode i perquè és on va neixer la gran cantant Rocio Jurado. La veritat és que aquest poble ens fa descobrir una mica d'Història sobre la provincia de Càdiz i sobre l'importància que va tenir el riu Guadalquivir.

Caminem pels seus carrerons i pel costat del riu i la costa, visitem El Far que és el monument més emblemàtic, ja que és el far més alt d'Espanya, el tercer d'Europa i el cinqué del món. Fa una alçada aproximada de 69 metres i es va construir l'any 1867 per evitar que els vaixells xoquessin amb les pedres quan accedien al riu Guadalquivir.

Com a punt interessant, aquí encara pesquem fen servir els corrals de pesca (Un corral de pesca o de pesquería es un atajadizo o cercado formado por una barricada de piedra o madera de forma más o menos semicircular y de una altura aproximada de 1,5 m., que se construye en la zona que queda al descubierto durante la bajamar. Con la pleamar el corral se inunda llenándose de peces, moluscos, crustáceos y otras formas de vida marina que, con la bajamar, quedan atrapados en su interior por efecto de la barricada, circunstancia que es aprovechada por los pescadores corraleros para hacer sus capturas.)

El poble el tenim vist amb mig dia i marxem cap a Sanlúcar...

Far de Chipiona

El Màrio ens volia veure amb sombrero... al final no el vam comprar... no és massa el nostre estil... jejeje

Parròquia de Nostra Senyora de l'O

Recordatori a la cantant Rocio Jurada a la façana de la casa on va neixer

Al arribar a Sanlúcar de Barrameda ens trobem amb una doble sorpresa;  Estant celebrant la Feria de la Manzanilla i no hi ha visites al parc Nacional fins a principis del mes de juny, ja que després de la Feria celebren El Rocío... Uff!!! Aquests pàjaros estan sempre de festa... ens quedem una mica fotudes perquè teniem moltes ganes d'entrar al parc, però com veureu més endavant, no hay mal que por bien no venga...
Fem un vol per la Feria, que és molt semblant a la Feria del Caballo de Jerez i decidim marxar cap a la zona del poble del Rocio, que és l'altre punt per on es pot accedir al Parc Nacional, però abans ens desviem una mica i ens arribem a Arcos de la Frontera, que el teniem pendent de visitar...

El paseillo

Olè...quina patxoca que fem!!!

Arribem a Arcos cap al final de la tarda i el dia no acompanya massa, però encara tenim temps de visitar el poble i el seu conjunt Històric i Artístic. Arcos és el poble conegut com l'entrada de la ruta dels Pobles Blancs... Les vistes del poble des del turó són molt xules i a la plaça de Cabildo hi ha un bon mirador, també conegut com el mirador del "coño" pel mateix fet que a Ronda... és el típic poble andalús, amb els seus carrerons... això si, tots ells amb molta pendent...

Busquem un lloc per pasar la nit, i anem cap a la zona de la presa... però no ens agrada res del que veiem, finalment dormim al costat del camp de futbol. L'endemà, vam veure que cap a l'altra banda del poble hi havia un aparcament amb abres força agradable...

Cádiz

Hola gent... ja estem a la capital, Càdiz. Ciutat costera situada a l'extrem sudoccidental d'Europa. Amb 126.000 habitants. La veritat que aquesta província ens ha agradat moltissim i ens hi hem sentit molt i molt bé i la capital no podia ser menys.

No es una gran ciudat com Sevilla o Granada, és més bé una ciutat petiteta, pinturesca, amb molta història i amb moltes platjes. El seu atractiu és la gent, el menjar i el "cachondeo". Tothom diu que "LA HABANA ES CADIZ CON MAS NEGRITOS Y CADIZ ES LA HABANA, CON MAS SALERO!!" i la veritat és que les dues ciutats tenen una gran semblança.

La gent d'aquí coneix Càdiz, el casc antic, com la part que es troba darrera de la muralla de les  PUERTAS DE TIERRA, aquí hi trobareu la platja de la Caleta, El Balneari de la Victoria, la pressó antiga, la catedral, la Torre Tavina que és un mirador i molts i molts bars.

Al punt d'informació us facilitaran un mapa amb unes rutes molt ben marcades amb unes linies de colors, i el millor de tot és que aquestes linies també estan pintades al terra dels carrers, així et pots despreocupar de mirar el mapa, vas seguint la linea que t'interesa i gaudint de la visita tranquil.lament.

Nosaltres vam dinar a EL BALANDRO, en canalejas, (CADIZ ANTIGUO), caller Alameda Podaca , 22. Ens ho va recomenar una amiga nostre que és filla de Càdiz i ens va encantar, no us el podeu perdre, és tot molt bo i sempre hi ha molta gent, heu de menjar a la barra perquè a les taules és molt més car i et claven. Si hi aneu aviat, sobre les 13:00 hores al migdia o a les 20:30 hores al vespre no tindreu problemes per trobar lloc, ens va agradar molt, tot estava bonissim!!!!!
No entreu en llocs que estiguin buits, és millor esperar-se, ja que la gent d'aquí sap on es menja bé i acostumen a anar tard, sinó sempre podeu preguntar-ho a algú, us ho explicaran encantats.

A la plaça d' Abastos, hi ha bars al voltant, hi ha xurros prims que son típics i estan molt bons, els podeu comprar en un xiringuito i seure en qualsevol bar i demanar la beguda, està permés portar el xurros al bar.
Això també es pot fer si compreu "papelones" de peix fregit i seieu a les taules i demaneu la beguda, surt molt millor de preu. Ens van recomenar el freidor LAS FLORES, però nosaltres no ho vam provar.

Son molt típics els camarons, que son com unes gambes molt petites i es menjen com si fossin pipes, en venen per tot arreu.

Gran Teatro Falla - El compositor de música clàssica,  Manuel de Falla va néixer a Cádiz

La Caleta i l'edifici blanc és un balneari

Plaza de las Flores

Vejer de la Frontera

Vejer de la Frontera és un municipi enmurallat  de la província de Cádiz que es troba enclavat a sobre d'una muntanya. És una petita ciutat d'uns 14000 habitants i Declarada Històrico Artística l'any 1976. Us adjuntem aquest link per si voleu saber més cosetes:

http://www.vejerdelafrontera.es/opencms/opencms/vejerdelafrontera/turismo/emplazamiento.html Per dinar provem un dels entrepans típics, la carne mechada (mechá com diuen aquí. És tracta del cap del porc feta de salseta: ceba, alls, vi, pebre, i .......mmmmm molt bona) i lomo con manteca: carn de porc iberic que a nosaltres ens va agradar més que la mechá. Aquí us adjuntem el link del lloc on vam menjar-ho, tot un clàssic,  i la recepta per si algú s'anima a fer-ho.

http://www.cosasdecome.es/recetas/lomo-en-manteca-del-restaurante-de-la-barca-de-vejer/

La veritat es que no vam estar-hi massa...vam patejar el casc antic i poca cosa més. Si esteu per la zona està bé fe-hir una escapada per visitar-la, però anar-hi expressament tampoc. Després agafem la nostra "Trotavan" i ens adrecem cap a Cádiz!!!!! Apa...alla van unes quantes fotos de Vejer:

  

Vejer de la Frontera

Entrada des del carrer a una de les cases del poble...típic de les cases andaluses amb les seves rajoles

Plaza España de Vejer

Lomo con manteca a La Barca de Véjer (El Cruce) abans d'arribar a Vejer

Entre Zahar de los Atunes i Caños de Meca

Del 13 al 15 de maig

Continuem la ruta per la costa...arribem a Zahara de los Atunes. Un poble d'uns 1400 habitants situat a 73 km de Cádiz, i que pertany a Barbate. Aquí trobem una platja d'uns 8 quilòmetres verge...no hi ha edificacions de cases ni hotels...s'ha respectat la natura, com ha de ser. De fet aquesta bona convivència home-natura observem que es respecta en tota aquesta costa. A veure si els catalans n'aprenem una mica...Doncs aquí, a part de boniques platges, la gastronomia té un paper important, i més concretament l'atún. Així que ens quedem a dinar a un restaurant de la població, Casa Juanito...i de fet vam dinar molt bé.

Continuem la ruta amb la panxa plena cap reseguint la costa fins arribar a Barbate (aquest nom ens recorda a la cançó de Chambao: "En las playas de Barbate, suena una sirena...." De fet el poble en sí no té res, hi ha un bon passeig davant la platja on donem una volta i ens adreçem amb la nostra "Trotavan" cap a Caños de Meca, petit nucli que al igual que Zahara de los Atunes pertany a Barbate.

El nom de Caños de Meca ve dels àrabs. El nom de Meca es deu a que la gran abundància d'aigua dolça que hi havia aquí i els àrabs van quedar tant admirats que es van inspirar amb la seva sagrada Meca. I lo de Caños és deu als grans acantilats.

Caños es sinònim de platja, tranquil·litat, uns acantilats impressionants (caminant ens vam arribar a "La Cortina"..una cascada d'aigua dolça que cau sobre el mar) i la veritat és que es molt guapo. Hi ha una 100 metres d'alçada i unes roques que dius...si cau ara mateix això em mata!!!! La cascada de la Cortina, gairebé no hi baixava aigua, i es que aquest any es veu que no ha plogut. Per caminar per aquesta platja s'ha de tenir en compte la marea, si puja o baixa...perquè si t'agafa que la marea està pujant, potser que et quedis fins i tot atrapat..és una zona de moltes roques i es difícil caminar-hi!!!!

Després d'un banyiqui amb boles...aquí el nudisme està força extès, anem a sopar a un restaurant argentí de nom, La pequeña Lulú.Situat sl final del carrer principal de la població. Tracte rebut i menjar excel.lents. Molt recomanable!!!!

Ah...des del mateix restaurant comença un ruta de senderisme que es diu La Ruta de los Acantilados, que arriba a Barbate poble i la veritat es que no val la pena fer-la. No passa pel costat del mar i mira que tens pins i el camí de la ruta passa pel sol...:-(  Potser val la pena pujar el primer quilòmetre aprox. per les vistes...desprès ja no.

Com a punt d'interès, aquí a Caños,  es troba el Cap de Trafalgar amb el seu  Far Aquest punt, va tenir un paper important a la batalla de Trafalgar, l'any 1805 en que les tropes franco-espanyoles vam perdre contra els anglesos. Com a resultat, desenes de vaixells enfonsats i centenars de persones mortes.

Aquí a Caños ens hi estem tres dies. Passem dos nits a peu de platja, el que seria la platja Mangueta a Zahora. Trobareu més info a http://www.furgovw.org/index.php?topic=175625.0. I l'última nit la passem al Càmping Pinar de San José (1ª categoria- ens va agradar molt).

La Mangueta...estavem soles

soles fins que van arribar els caballs...jejeje

Platja de Caños

Acantilats des de dalt

Vistes de la costa i el Far de Trafalgar

De camí cap a La Cortina

La Cortina de Canyos de Meca...encara que no ho sembli, baixa aigua!!!!