23 i 24 de maig de 2012
Bé Familia, amics i tots... el nostre viatge arriba a la seva fi...i no és una metàfora, és així... la nostra última parada, l´última aventura té lloc a la ciutat de Cuenca on hi ha les famoses casas colgadas.
Ciutat entranyable, bonica, curiosa, amb bona gent...
Nosaltres dormim en un pàrquing que hi ha a dalt de tot a la part antiga de la ciutat. Hi ha força pendent i ens costa molt anivellar la furgoneta per poder dormir una mica planes...
La ciutat antiga està situada sobre un turó rocós que es troba entre el riu Júcar i del seu afluent el Huécar.
Nosaltres vam arribar el dia 23, quan ja quedaven poques horetes de sol, i les vam aprofitar per fer un primer cop d'ull a la ciutat. Ens va agradar molt la plaça on hi ha la Catedral i també ens va sorpendre l'arquitectura de les cases penjants.
Quan buscàvem un lloc per sopar, vam veure un grup de gent que esperava davant d'una porta que semblava que entrés dins la mateixa roca de la muntanya. Ens hi vam acostar i vam veure que eren uns antics tunels que s'havien fet durant la guerra civil espanyola per protegir-se dels atacs aeris i també dels terrestres (Durant la Guerra, la ciutat de Cuenca va estar al costat dels republicants igual que Catalunya). Vam preguntar i la visita als tunels, que era guiada s'havia de reservar amb antelació, però com que allà la gent és simpaticota de mena, ens van dir que entressim amb ells a fer la visita, que la guia no tenia controlat el nombre de gent. Així que.... cap a dins!!!!! La visita va ser curteta però interessant, ja que encara no es poden visitar tots els tunels.La intensió és d'anar-los obrint tots, segons ens van explicar.
Després vam anar a sopar a un restaurant que es diu EL SECRETO, www.elsecretocuenca.com, i us el recomanem perquè vam sopar molt bé.
L'endemà vam aprofitar el matí per acabar de visitar la ciutat amb més profunditat i al migdia agafem la nostra furgo rumb cap a Catalunya.
I com va dir un home de Cuenca a la barra del restaurant, "hay que salir llorado de casa"... així que a somriure i fins la pròxima... carretera i manta cap a Vic...
Bé Familia, amics i tots... el nostre viatge arriba a la seva fi...i no és una metàfora, és així... la nostra última parada, l´última aventura té lloc a la ciutat de Cuenca on hi ha les famoses casas colgadas.
Ciutat entranyable, bonica, curiosa, amb bona gent...
Nosaltres dormim en un pàrquing que hi ha a dalt de tot a la part antiga de la ciutat. Hi ha força pendent i ens costa molt anivellar la furgoneta per poder dormir una mica planes...
La ciutat antiga està situada sobre un turó rocós que es troba entre el riu Júcar i del seu afluent el Huécar.
Nosaltres vam arribar el dia 23, quan ja quedaven poques horetes de sol, i les vam aprofitar per fer un primer cop d'ull a la ciutat. Ens va agradar molt la plaça on hi ha la Catedral i també ens va sorpendre l'arquitectura de les cases penjants.
Quan buscàvem un lloc per sopar, vam veure un grup de gent que esperava davant d'una porta que semblava que entrés dins la mateixa roca de la muntanya. Ens hi vam acostar i vam veure que eren uns antics tunels que s'havien fet durant la guerra civil espanyola per protegir-se dels atacs aeris i també dels terrestres (Durant la Guerra, la ciutat de Cuenca va estar al costat dels republicants igual que Catalunya). Vam preguntar i la visita als tunels, que era guiada s'havia de reservar amb antelació, però com que allà la gent és simpaticota de mena, ens van dir que entressim amb ells a fer la visita, que la guia no tenia controlat el nombre de gent. Així que.... cap a dins!!!!! La visita va ser curteta però interessant, ja que encara no es poden visitar tots els tunels.La intensió és d'anar-los obrint tots, segons ens van explicar.
Després vam anar a sopar a un restaurant que es diu EL SECRETO, www.elsecretocuenca.com, i us el recomanem perquè vam sopar molt bé.
L'endemà vam aprofitar el matí per acabar de visitar la ciutat amb més profunditat i al migdia agafem la nostra furgo rumb cap a Catalunya.
I com va dir un home de Cuenca a la barra del restaurant, "hay que salir llorado de casa"... així que a somriure i fins la pròxima... carretera i manta cap a Vic...
 |
| Catedral de Cuenca |
 |
| Plaça de la Catedral de Cuenca |
 |
| Uns ulls verds pintats a la roca, i algú ens va explicar una antiga llegenda sobre ells que ara no recordem, però segurament algú va aprofitar l'orografia de la roca per pintar-los.... creiem que li diuen La Mora de Cuenca... |
 |
| Carrer principal de la ciutat antiga de Cuenca |
 |
 |
| Un troç de la carta del restaurant EL SECRETO |
 |
| Actual Parador Nacional de Cuenca |
 |
| Casas colgadas |
 |
| Cuenca i el riu Júcar |
 |
| Vista des d'una de les cases colgades que ara és un museu |
 |
| Potser és un pintor famós...no ho sabem... |
 |
| Riu Huécar |
